Soledat als avis

                                         Soledat als avis

Jo he tingut la sort de tenir els meus quatre avis però, per desgràcia, al dos mil vint, abans de la pandèmia, el meu avi per part de pare va morir. Ell sempre m'explicava mil anècdotes; alguns vegada en repetia però jo sempre la tornava a escoltar. A bans que l'ingressessin va estar un parell de mesos a casa. A mi m'agrada escoltar els meus avis, no sem fa feixuc. 

Personalment, no crec que sigui tan difícil donar atenció a les persones grans. Amb actes senzills pots fer que no se sentit apartats. El simple acte de preguntar com estan, preguntar què han fet durant el dia o explicar-les tu alguna cosa del teu dia fa que no se sentin exclosos. Ara bé, si no pots anar a veure-la sempre pots fer el mateix per telèfon o carta. Cal dir que, encara què, no vulguis escoltar-los en aquell moment no els has de respondre de mala manera. 

Els avis també són importants; ells han sigut joves. Si a tu t'excloguessin et sentiries malament, i amb ells és igual. No costa tant fer aquestes accions que fan més amena la seva soledat.