El mètode Grönholm

Els darreres dies a les classes de català hem estat llegint un llibre que es diu El mètode Grönholm. Començaré amb un resum per posar en context, després explicaré una mica els personatges i per últim la meva opinió.                      

                                       El mètode Grönholm

El mètode Grönholm. L'autor del llibre és Jordi Galceran i Ferrer, que es va publicar l'any 2003 i l'idioma original és el català.

El llibre és el guió d'una obra de teatre, en aquesta surt quatre protagonistes. El tema d'aquesta obra és explicar un mètode modern d'una entrevista de treball, aquest consisteix en una entrevista en grup, però no hi ha cap entrevistador. El Carles, el Ferran, l'Enric i la Mercè hauran de realitzar unes proves que proposen a l'empresa per posar en practica les seves dotes a l'hora de resoldre conflictes.

En total es realitzen cinc proves i sol pot quedar un, si surten de la sala estaran eliminats i no aconseguiran la plaça de treball.

A la primera sol tenien deu minuts per endevinar qui d'ells era l'impostor, es feien preguntes per conèixer-se millor i saber qui d'ells treballava a Dekia (empresa a la qual volen accedir).

La següent prova s'explicava una història de la vida de l'Enric que li havia passat a la seva empresa i entre els restants havien de decidir (com si fossin la seva empresa) si el feien fora o el deixaven.

La tercera prova era amb uns barrets, aquesta es situava en un avió a la deriva amb un sol paracaigudes. Cada un hi hauria de posar-se els barets de mac, pallasso, bisbe i torero, havien de representar als seus personatges i convèncer als altres de què mereixia l'únic paracaigudes.

La quarta prova era la història d'en Carles, en aquesta s'explica que ell és transsexual i que ha començat a fer la transició de canvi de sexe. Un altre cop els restants haurien de decidir, però ara com Dekia, si el contractaven o no.

I en l'última i quinta prova ja sol quedaven el Ferran i la Mercè, a cadascun se'ls donava un sobre en el qual hi havia escrit el que hauria de fer fer a l'altre. En Ferran li relata una tertúlia a la Mercè fins que la fa plorar i guanya perquè havia de fer plorar a la Mercè, però quan mira el sobre d'ella veu que no hi ha res escrit.

Tot acaba en què l'únic entrevistat era en Ferran, i les proves estaven fetes arran dels problemes de la seva vida.

En Carles es representa com un exestudiant de Esade on era company de la Mercè, al passar l'entrevista es descobreix que realment és trans. És més bé introvertit i bastant manipulable per part de la Mercè, ja que fa cas al que ella diu.

La Mercè és extrovertida i competidora. Quan estudiava a Esade era de les llestes. També es podria dir que té manera de lideratge i no la convens tan fàcil.

L'Enric seria més aviat introvertit, ell sempre ha de tenir converse amb algú perquè no suporta el silenci en grup. També el més paranoic, pel fet que al principi comença delira en la primera prova.

En Ferran és un bon manipulador i timador, i és com la Mercè en l'aspecte de competició. No té cap empatia pels altres, un maxiste i homofòbic.

L'obra és interessant, ja que es tracte diversos temes i les diferents actituds de persones totalment diferents. El gir d'argument al final a estat molt bé, i l'humor d'aquesta no és massa pesat o exesiu, és a dir, no hi ha moments on l'humor és innecessari.