El meu pas pel S' Agulla

El meu pas pel S' Agulla

Ja estem a final d'etapa, es nota a l'ambient, només falta un mes. En aquesta redacció explicaré com ha sigut la meva experiència en aquest institut, encara que la meva etapa al S' Agulla continua, però amb diferent horari, nou professorat, altres assignatures... però aquesta seria una altra redacció.
Per iniciar l'escrit explicaré la primera petjada aquí. Va ser en una jornada de portes obertes, havia sentit a parlar molt bé i era la primera opció a l'inscripció. A l'entrar recordo que em va agradar perquè era familiar i proper, després de veure altres opcions, finalment vaig escollir el S'Agulla.

No recordo gaire 1r l'ESO, vaig conèixer noves persones amb les quals em vaig fer i d'altres que no tant. El més sorprenent va ser el fet de fer bona amistat amb algú que no podia ni veure. Una altra cosa que en va impactar va ser l'estudi; a part de més feina, es realitzava en diferents aules com, per exemple, el laboratori. També en va sorprendre la diversitat pel que fa al professorat, un per assignatura, al col·legi la gran majoria ho feia la tutora.
2n l'ESO, l'inici era igual a primer. Però més endavant es va produir un gran canvi: la pandèmia. M'agradava estar tot el dia a casa, fer classes en pijama i feines senzilles. El que no suportava eren els meets on era obligaven a participar.
3r l'ESO va tornar una mica la normalitat, però amb mascareta. En aquell curs, va arribar gent nova a la classe, amb aquest canvi vaig poder conèixer gent amb la qual establir amistat.
Per últim, 4t l'ESO hi va haver males notícies: gent que va marxar a altres itineraris... però vaig conèixer noves persones. Sense dubte el que més recordaré seran les colònies, d'aquestes m'emporto bones experiències i vivències divertides amb amigues.

Per finalitzar el relat hi hauria d'aconsejar a futurs estudiants, però sincerament penso que el pas és diferent i únic per a cadascú. Hi ha moments bons i de dolents; el millor és deixar fluir, no atabalar-te massa, tot passa. Aquest passeig pel S'Agulla ha sigut com una muntanya russa d'emocions.